Avui el Golfet estava paradisíac. Hauria d’haver portat la càmera.Tot i així, però, necessites estar allà per a sentir-ho. Les càmeres no ho poden retratar això. I es que estic enamorada d’aquests paratges. Entenc totalment a l’Hermos. Jo, podria ser l’Hermos. L’anhel de l’home lliure en un paratge com aquest, vivint de la natura en plena pau. Això, i el teu amor més el del nen, no necessito més.
I és que aquests paratges transmeten pau. Quan vaig amb la taula de paddle, en un dia de mar serena com avui, una mar idíl·lica, d’aquell color blau-verdós, que només puc definir com a mediterrani, em puc acostar a les cales que toquen el cap roig, a les que només poden accedir les barques. Aquestes cales, aquests darrers dies que apuren l’agost, quan ja comença setembre, es tornen paradisíaques. Totes les barques i les llanxes motores dels francesos i la gent de Barcelona van desapareixent. Toca retornar a la feina, s’acaben les vacances d’estiu. I és aquest el moment que m’agrada més de Calella, aquest moment en què es recupera el silenci, quan les cales del cap roig tornen a ser elles, amb la seva pau. Si a això s’afegeix un dia com avui, és quan dic que el Golfet està paradisíac. La llum del sol fa que en aquestes cales, quan la mar està encalmada, l’aigua es torni cristal·lina. Es veu clarament tota la natura que hi habita, peixos, eriçons, crancs, algues, meduses. He vist com una nècora lluitava amb una medussa volent emportar-se-la al seu cau. La lluita ha durat força. Déu n’hi do la determinació i fermesa del cranc roig, finalment la medusa ha sortit victoriosa.
Els dies a Calella es desperten tard, sempre ha estat així, que recordi, des que era petita. Son mandrosos i fa núvol normalment fins les 11, quan comença a sortir tímidament el sol, i al migdia solar (típicament les 2) el dia ja s’ha llevat i és esplèndid. Llavors, és quan a aquestes cales el sol incideix donant un color especial a la mar, el blau verdós cristal·lí reflexa els pins i les roques, el feldspat i el quars del granit brillen com petitissims diamants, i la mica negra com el carbó contrasta plenament amb la verdor dels pins. Es respira calma en aquestes cales, com si el temps no existís, tot resta quiet davant aquesta bellesa. M’estiro sobre la taula enmig la mar serena, reposant plàcidament, encarant aquest paisatge, i respiro profundament, mentre la tramuntana que bufa dolça i tímidament m’acaricia la cara. M’impregno de la tranquil·litat del paratge, se m’onplen els pulmons d’aquesta natura encalmada. Diga’m, que hi ha millor al món que tenir el privilegi d’ajeure’s davant d’aquestes cales en un dia paradisíac de voltants setembre. Em quedaria així tota la vida.
Some thoughts
Pensaments de benestar
És una vista la que es pot gaudir des del carrer de la Miranda que trobo meravellosa, que calma, tranquil·litza, dóna benestar. La trobo perfecta, unes línies perfectes, colors totalment harmònics, és un conjunt que dóna pau. Des que vaig néixer que pujo allà, des que tinc records sempre m’ha provocat la mateixa sensació. Et portaré perquè ho vegis. Sobretot quan surt i es posa el sol, ho trobo des d’allà realment encantador, místic, penetrant. No m’estranya que en Pla estigués enamorat d’aquests paratges, m’agraden els seus textos perquè és fixa molt en tot com jo, els colors, les sensacions, les llums… Doncs la vista des de la Miranda del Cap Roig no l’ha descrit Ell mai (crec) però et dic jo que és senzillament exquisida…
I miro i penso i m’omplo i sentoAbstraccióFetilleria amb essència de benançaBon Nadal de lluna plena
Bola-banda-bola, banda-bola-bola …
Voy en el tren Barcelona-Nancy,
cojo un lápiz y empiezo a escribir.
Alguien me habló de la poesía “métrica”
y entonces me pregunto, ¿por qué no “trénica”?
Soñé que el otro día salí a pasear,
y me encontré un chico con el que empecé a jugar
A billar francés jugamos,
aunque las bolas casi no las tocamos
Me gustó jugar con él de oponente,
tiene buena táctica y juega inteligente.
Debe practicar en su habitación,
la imagino acogedora con bonita decoración.
Quizás algo bohemia la describiría,
“Scènes de la vie de bohème”, de ahí la sacaría.
Imagino lencería rococó, liguero y picardía,
como para soltarse y vivir allí una fantasía …
Marihuana, luces de burdel y música francesa,
al fondo, el billar francés, un juego que interesa.
